| El Dr. Antoni Puigvert en el "Bloc de Notes d'un Ginecòleg" (Dr. Enric Sánchez- Cid) |  |  |
| escrit per: "Pitu"Tarrasa | |||||||||
| dijous, 10 maig de 2007 | |||||||||
“Bloc de notes d'un Ginecòleg”, és un llibre amè, escrit amb un estil planer, que fa que la seva lectura sigui un plaer, llibre que per si sol defineix al seu autor, a qui el Dr. Josep M. Solé i Poblet que el va presentar, va definir al Dr. Sanchez-Cid “com una gran persona, que és una bona persona, i només una bona persona pot ser un bon metge”.
Cal destacar que en aquest llibre el Dr. Sanchez-Cid, fa referència a diferents personatges, i a coneguts i reconeguts metges, com es el cas del Dr. Puigvert. A continuació us mostrem integrament les pàgines 196, 197 i 198 d’aquest “bloc de notes” que tracten d’aquest eminent uròleg català:
El seu pare, metge de poble, era republicà i maçó. Als sis mesos van anar a viure a Sant Andreu fins als 10 anys. Va fer els primers estudis a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu, i el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Barcelona (1914). Per pagarse els estudis de Medicina pelava (segons s'expressava ell mateix) els cadàvers del Departament d'Anatomia del Prof. Serès, el que li va permetre, a més, tenir un fortconeixement anatòmic per desenvolupar anys després la seva especialitat quirúrgica.
PUIGVERT I GORRO, Antoni
* Sta. Coloma de Gramenet, el 26 d'abril de 1905
+ Barcelona, 17 de maig de 1990
Entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau (1933) i a partir de 1951en fou el director. El dirigí també un cop convertit (1953) en Institut d'Urologia, i dirigí l'escola d'especialització urològica que hi radica (1967). L'any 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà un Atlas de Urología (1933 i 1986), Endoscopia urinaria (1942), que li valguéel premi Rubio de l'Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica (1944) i Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958).
A les tardes, fins al capvespre, feia de practicant a la consulta privada del Dr. Serès:aquesta relació va influir-lo molt en la seva vocació urològica. Després de tres anys d'intern a la dita càtedra d'Anatomia, passa a Cirurgia (prof. Morales Llorens) però sense abandonar la consulta del Dr. Serès, a qui també ajuda en les intervencions quirúrgiques.
El 1928 obté el títol de metge i mor el Prof. Serès d'una afecció gàstrica amb un quadre d'urèmia terminal.
Pocs dies abans de la mort del Prof. Serès, anunciava a la família el prometatge d'Agustina, la germana, amb el seu deixeble Puigvert, que el va agafar una mica per sorpresa, encara que la rondava des de feia temps. Es casaren a Vilanova d'Alpicat: de poc li va venir que suspengués la cerimònia perquè va haver d'assistir a una complicada operació, que va resoldre amb la seva improvisació ràpida i genial, que sempre el va caracteritzar. Nit de noces a l'Hotel Novel del carrer de Santa Anna de Barcelona.
A l'any, Agustina Serès de Puigvert moria de febres puerperals dies després de néixer Antonio, amb qui vaig ser company de batxillerat al Col·legi de l'Escola Pia de Sarrià al final de la guerra del 36-39. També ens trobàrem a la Facultat, però la manca d'interès del noi pels estudis, li van fer deixar la Medicina (crec que aquest fet va influir molt perquè el meu internat a la seva Clínica em fos molt profitós). El cabreig del Dr. Puigvert, en assabentar-se de l'abandó dels estudis per part del seu fill, se li va notar molt en el seu caràcter emprenyat d'aquells dies.
Com a home expeditiu i, potser inconscientment, sabedor de la seva personalitat decisiva, aquest tarannà va passar a l'esfera sentimental, les habituals crisis d'aquests homes temperamentals, que no s'aturen per res i que, per tant, hi ha cops que patinen.
Foren 18 anys de convivència i recordo molt bé els darrers anys en què el xou d'un aparallatge que trontollava es repetia, i s'enquadrava dins la Clínica, on jo treballava d'intern pensionat. La senyora també tenia la seva personalitat i vàlua: diguem que, per una crisi d'identitat, va entrar en una comunitat religiosa de l'Índia, passant abans per Fontilles, la leproseria. Acabo de casarme con Cristo… fou la forma en què va comunicar al seu marit els vots que va fer davant del bisbe de Bombai.
Aquest menage à trois, com definia el Dr. Puigvert amb el seu estil desenfadat la seva actual situació matrimonial, va ser la base perquè, per l'amistat amb els clergues (un canonge administrador de l'Hospital de Sant Pau li va acabar de donar una mà), pogués assolir l'anul·lació canònica del seu segon matrimoni, que es va tramitar a Tarragona, segons em va explicar Mn. Cabré, quan era notari de la Rota en aquesta ciutat, i jo anava a fer els peritatges de sol·licituds d'anul·lació que ell em consultava.
El meu admirat Dr. Puigvert seguia amb el seu temperament i, potser també amb cert complex d'Edip, que a manca de mare, el polaritzava en la dona… que sempre mitificava.
Naixia la nena Rita i del matrimoni d'aquesta filla naixeren els néts, que foren les joies dels darrers anys de la seva vida, que no crec que fossin del seu gust, pel temperament d'aquell home tan actiu, tan fet a la seva manera i sense fronteres, independent i àcrata. Comprenc perquè un dia s'equivoca i pren una dilució de pastilles de sublimat (antisèptic que, des de sempre, utilitzava per a la desinfecció de les sondes) i comença, aleshores, la desintegració del seu fort organisme que, en data 17 de maig de 1990, a les 6 d'aquell matí ens deixava: sempre havia estat molt matiner. Vaig passar al seu costat els cinc primers anys de la carrera, tant per guanyar-me les garrofes com per introduir-me en la Medicina (els malalts ensenyen més que la facultat, em repetia sovint) Crec que, o bé em vaig contagiar de la seva personalitat, o bé -salvant una gran distància!- m’assemblo a ell… (demano perdó per la meva falta de modèstia).  | |||||||||
El Dr. Puigvert durant una intervenció. Foto extreta de la pàgina 196 del llibre "bloc de notes d'un ginecòleg" del Dr. Enric Sànchez-Cid.
| | |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada