Manel

Sóc en Manel.

El meu nom i cognoms són: Manel Badia Serentill.

Vaig néixer a Seròs (Segrià), el 20 de juliol de 1944. Fill d’agricultors i comerciants, amb un germà més petit.

Inicià i realitzà estudis primaris i batxillerat al mateix poble; el preuniversitari a Lleida i els estudis universitaris a Barcelona, concretament a l’Escola Industrial de Barcelona, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya; allí vaig estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat de fructicultura. Vaig acabar els estudis al any 1965.

Després d’uns mesos de treball a l’empresa privada, vaig entrar a treballar a la Cooperativa Agrícola Provincial, entitat enquadrada al sí de la Unión Territorial de Cooperativas del Campo. Era el any 1.966 L’objectiu de la tasca laboral, en aquesta entitat, era l’assessorament agrari a les explotacions agràries dels socis de les cooperatives locals de la demarcació de Lleida i comarques.

Vaig passar a desenvolupar càrrecs de direcció tècnica i comercial fins arribar a la Direcció General de la Cooperativa de segon grau, que va néixer en el decurs de 1981, fruit del desdoblament d’Uteco en entitat representativa i l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida, com cooperativa de segon grau.
En questa època vaig participar en l’escriptura de dos llibres agrícoles, conjuntament amb dos companys més de professió: Guies practiques de tractaments de pera i poma, també de préssec.
La vida laboral a Actel, acrònim de l’Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida, va estar fins l’any 1.995. Aquesta entitat era l’entitat que gestionava o participava de la resta d’empreses grup cooperatiu, Central d’Assegurances, Fundació Catalana de Cooperació, LAF, etc, especialitzades en la compravenda d’ínputs agraris, fruita, cereals, serveis formatius,etc.

En el decurs del 1987 vaig estudiar un curs de PDG a l’escola de negocis IESE, de Barcelona.

D’Actel vaig passar a treballar al Laboratori d’Anàlisi i Fertilitat de sòls LAF, de la Diputació de Lleida, fins 2009, data de la jubilació.

Una herència molt preuada per mi va estar els molts consells del meu pare, un d’ells procurar una men sana en un cos sa, cita de la sàtira de Juvenal: “mens sana in corpore sano”, necessitat d’un esperit equilibrat en un cos equilibrat.

He tingut que estudiar i treballar per tal de poder accedir a una vida diferent de la que tenien els meus pares, els qual no la rebutjaven, però des d’un principi, teníem, juntament amb el meu germà, el consell de cercar una altra de millor, de poder situar-nos en el món de la cultura, cosa que d’una altra manera no era fàcil, en aquella època.

Després vaig trobar  un lloc de treball, formar la família, implicar-la en els estudis.

Ara estic jubilat. Casat, amb tres filles i sis nets.

Com pensionista procuro estar en forma física, mitjançant la gimnàstica que ens ofereix l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alpicat, estic al Club de Lectura de la Biblioteca d’Alpicat, participo en la Coral Sant Bartomeu d’Alpicat, aprenc català a la Universitat de Lleida, també creació literària i rebo classes de música.

Penso que hi han dues maneres de viure la jubilació: la activa i la passiva. Per la meva manera d’ésser i com es pot veure i comprovar, he apostat per la primera.

Per què estic en aquest blog?

Ja vaig dir i repeteixo, el missatge del primer dia: tinc un natural interès en participar en qualsevol acte que potenciï la meva cultura.

Penso que és imprescindible pels jubilats el poder participar en el coneixement de les noves tecnologies, cosa vital per conectar amb les persones que tenen la mateixa inquietud i opinió.

Continguts i objectius del blog.

M’agradaria recollir les vivències, els reculls, les anècdotes i els records de les persones que es varen destacar per la seva personalitat, bonhomia i saber fer en aquest poble. Són actius a preservar en un món materialitzat, on la cultura tendeix a desapareixer i a ser menysvalorada; no podem restar passius, si més no, que els nostres descendents i veïns propers ho puguin perllongar en el temps i espai, en amplitud i profunditat. Aquest ha d’estar el nostre objectiu constant i saber fer-ho estar a les nostres mans.